El mobbing no s'ha de confondre amb:

Tenir un mal dia, tenir un company o un cap una mica puntillós, tenir una esbroncada "puntual" amb algú, tenir una temporada de molt treball, estar estressat, treballar en un ambient conflictiu.

SÍ és mobbing (es manifesta de manera continuada i persistent durant un periode mínim de sis mesos):

1.- Eliminar a una persona del seu lloc de treball utilitzant estratègies contra ella.

2.- Desestabilitzar emocionalment a una persona mitjançant tot tipus d'estratègies buscant que aquesta exploti.

3.- Atacar sistemàticament a una persona criticant destructivament quan fa el seu treball.

4.- Maltractar verbalment a una persona mitjançant amenaçes, crits o insults per atacar la seva dignitat

5.- Deteriorar deliberadament el rendiment laboral de la persona.

6.- Hostigar sistemàticament a una persona mitjançant acusacions falses sobre el seu treball.

7.- Induir intencionadament a una persona a cometre errors.

8.- Destruir la reputació personal o professional d'una persona utilitzant calumnies.

9.- Forçar a que la persona deixi el seu lloc de treball mitjançant coaccions o amenaces.

10.- Destruir la salut física o psicològica reduint l'autoestima i la confiança en si mateixa.

11.- Aïllar a la persona i reduir les seves possibilitats de comunicar-se o expressar-se davant dels companys o caps del treball.

12.- Sobrecarregar de treball a la persona de manera sistemàtica o reduir els terminis per provocar el seu fracàs en els objectius.

13.- Deixar a una persona sense cap tasca a fer i acusar-la després del seu baix rendiment.

14.- Alterar l'entorn laboral de la persona, predisposant als seus companys de treball contra ella.

Informació extreta del llibre MOBBING, MANUAL DE AUTOAYUDA. Iñaki Piñuel. Ed. Aguilar.2003

Un dels inconvenients més greus que pateixen les persones per mobbing és el llarg periode que poden patir sense saber el que els hi estan fent. Quan tenim un refredat ja sabem què és i si volem ens automediquem. Quan desconeixem el que ens estan fent poc hi podem fer. Deixem passar el temps esperant...i aguantant. Les seqüeles que deixa són imborrables. Queden afectats, a més del treball, les relacions de parella i familiars sense deixar de banda les amistats.

Hi ha algun estudi experimental que afirma que les seqüeles arriben a danyar algunes parts del cervell i que són irreversibles. Poden aparéixer als vint anys de l'assetjament. Per tant, no estem parlant d'una malaltia de difícil diagnòstic i que difícilment se la pogui catalogar de "risc laboral" sinó que "ataca" danyant a l'organisme. Això es pot considerar malaltia laboral.

Quin és el perfil de la persona assetjada?

Les investigacions en aquest camp han vingut assenyalant la existencia de dos tipus de treballadors que es comporten de diferent manera i que reaccionen de manera diferent segons els estímuls exteriors.

Hi ha un tipus de treballador que està contínua i perpètuament lluitant contra si mateix i contra els altres per obtenir una sèrie de prestigis en el menor temps possible. El seu comportament és obertament competitiu i dificultant la cooperació entre tasques.

Un altre tipus de treballador no representa aquesta urgència de competir constantment. Són capaços de disfrutar del seu treball i realitzar-lo sense sense sentir-se "amos" del projecte. Són cooperatius i col.laboran fàcilment amb altres treballadors aportant els seus coneixements.

Els treballadors del primer grup són vistos com adversaris i no com a col.laboradors. Els èxits són,necessàriament, només d'ells. No és d'estranyar que forçi a la resta de companys a assolir els "seus objectius". En aquest ambient no és estrany trobar comportaments de violència psicològica i hostigament.

Quin és el motiu perquè una persona o persones l'agafin en mi?

Trobem amb freqüència que el mobbing s'utilitza com una cortina de fum sobre la inadequació professional del assetjador. El professor Leymann (el primer en estudiar aquest comportament humà quan li va arribar el diari d'una persona que es suicidà) assenyalava que són la por i la inseguretat que experimenten els assetjadors cap a les seves carreres professionals, la reputació, la posició o estatu quo en l'organització el que els porta a denigrar i assetjar a d'altres persones. Aquesta por i inseguretat venen determinats per la seva pròpia inconsciència de mediocritat dels assetjadors posada en evidència, molt sovint de manera inconscient, per la conducta professional, ètica i respectuosa de la persona que després resulta seleccionada com a objectiu.

En altres ocasions, el temor de l'assetjador procedeix de l'amenaça que suposa per a ell el coneixement, per part de la víctima, de situacions irregulars, il.legals o de frau. Els assetjadors solen ésser caps, malgrat també es pot donar entre companys. És freqüent l'actuació dels assetjadors en grup.

Hi ha una altra manera d'assetjar psicològicament per omissió o de manera passiva. Es dóna en forma de restriccions en l'ús del material o equips, prohibicions, obstaculitzacions en l'accés a dades o informació necessària pel treballador, disminució o eliminació de la formació, negació de la comunicació amb ell, etc.

Aquest tipus de violència té la característica respecte a d'altres violències, que no deixa rastre ni senyals externes, a no ser les del deteriorament progressiu de la víctima que és atribuït maliciosament a altres causes, com problemes de relació o de personalitat, carácter difícil, incompetència professional, etc.

Raons més freqüents per les que creuen van ser objecte de fustigació.

1.- Haver-se resistit a ser manipulat per l'assetjador.

2.- No haver caigut en el servilisme o sumissió.

3.- Haver despertat la gelosia de l'assetjador.

4.- Haver suscitat enveja: simpatia, saber estar, actitud positiva, apreci i reconeixement per part dels altres.

5.- Airejar temes mantinguts ocults o prohibits.

6.- Haver sigut víctima de la personalitat cruel de l'assetjador.

7.- Haver despertat gelosia degut a una situació personal o familiar feliç.